Decret de l'Alhambra

Decret de l'Alhambra

Expulsió dels jueus, d'Emili Sala i Francés
37° 10′ 35″ N, 3° 35′ 18″ O / 37.17634°N,3.58821°O / 37.17634; -3.58821
Tipus	document
Vigència	31 març 1492  -
Localització	Alhambra (Província de Granada)
Estat	Espanya
Signatari	Reis Catòlics
Efectes	expulsió dels jueus d'Espanya

El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492. Per motius logístics es va estendre aquest termini fins al 2 d'agost a les dotze de la nit. Ferran el Catòlic en firmava un altre per a la Corona d'Aragó. Ambdós partien d'un mateix esborrany elaborat per Tomás de Torquemada, inquisidor general a Espanya.

El dia 2 d'agost va coincidir amb la partida de Cristòfol Colom cap al descobriment d'una nova ruta a les Índies, viatge que va acabar amb el descobriment d'Amèrica per part del món occidental. Aquesta coincidència ha donat peu a la teoria de l'origen jueu de Colom exposada, entre d'altres, per Simon Wiesenthal.^[1]